És una rutina repetida milers de vegades que m’ha proporcionat la informació necessària per a comprendre la importància d’explicar contes als nens des de ben petits i treballar la capacitat d’imaginar. La imaginació és una capacitat mental intrínsecament humana que intercedeix directament en el desenvolupament d’altres estructures mentals com són la motivació, les emocions, la intel·ligència, els sentiments, les sensacions i la capacitat d’aprendre.
L’ésser humà imagina a partir del precís moment en que és capaç de representar la imatge d’algun objecte o ésser que no està realment present o bé que no és real. El desenvolupament evolutiu en les primeres etapes de la vida aporten al nadó aprenentatges , vivències i sensacions que construeixen la consciència del seu propi ésser i del món que l’envolta del qual forma part com a ésser individual i diferent.
En aquests primers moments de la vida el nadó aprèn que la figura materna pot no estar present, sense que deixi de ser real i és en aquestes primeres representacions quan s’inicia la capacitat d’imaginar i amb ella es modifiquen les estructures mentals de l’ésser humà.
La imaginació aporta flexibilitat ja que:
-pot esdevenir un efecte pal·liatiu en conflictes de personalitat
-la podem utilitzar per treballar les emocions
-ens ajuda a eliminar barreres de tot tipus
-ens permet superar estereotips
-ens aporta llibertat de pensament
En aquest context, a literatura té un paper molt important.
Podem treballar aquests aspectes des del precís moment de la concepció. A nivell mundial a finals del s.XX van sorgir projectes entorn a aquest tema com Nati per Leggere (Italia), Born to Read (EEUU) , Leyendo Espero (Espanya) o Nascuts per Llegir (Catalunya-Espanya). En tots ells es treballava l’apropament de l’hàbit lector des del mateix moment de l’inici de la vida, ja des de l’embaràs, aprofitant l’estat receptiu de la dona embarassada envers tots aquells estímuls que ajuden a augmentar la relació amb el nadó i aporten valor afegit a aquesta relació, posant a l’abast dels pares eines i estratègies que ajudaran a establir els primers passos en l’assoliment de l’hàbit lector.
Des de l’embaràs i després del naixement seran importants les cançons de bressol, els jocs de falda, els massatges sobre la pell en forma de joc, i mica en mica s’aniran introduint lectures de poemes, rimes i dites, i fins i tot petits relats.
L’hàbit lector s’adquireix, tal com tots els hàbits, si hi ha una conducta de repetició basada en l’assoliment d’uns objectiu prèviament fixats en base a estratègies pedagògiques ben definides. Ha d’haver-hi un treball seriós i constant dels pares. Per aquest motiu cal començar ben aviat i aprofitar les primeres etapes de la vida.
Per treballar l’hàbit lector cal dedicar-hi temps. És el més important. Cal temps per fer la tria dels materials que volem oferir als nostres fills. El món editorial és extens però no tot allò que s’edita s’adaptarà les nostres necessitats i preferències. Per tant, caldrà una tria curosa. Necessitem els millors materials perquè estem treballant amb les estructures mentals dels nostres fills. Ens podem assessorar a través de professionals que siguin de la nostra confiança però el que més ens servirà, sens dubte, és la nostra pròpia tria, basada en el coneixement de les necessitats , gustos i inquietuds, nostres i del nostre fill.
I si és important dedicar un temps a la tria de materials (contes, cançons, jocs de falda,…), cal tenir en compte el temps que dedicarem a compartir aquest material amb els nostres fills. Malauradament el temps en la societat del «benestar»del s.XXI, és el bé més escàs. Per aquest motiu hi ha molts hàbits o conductes que mai no acaben de consolidar-se.
Llegir vol temps. Ensenyar a llegir vol temps. I contagiar el gust per la lectura a més de temps, necessita passió. Ens enamorem d’aquelles coses que ens apassionen, que ens sorprenen, que ens agraden, que no ens deixen indiferents. Per tant, hem d’aconseguir transmetre aquesta passió als nostres fills.
Mètode i passió no són contradictoris. En la lectura són complementaris. El títol d’aquest article és la frase que repetia als meus fills quan eren petits a l’hora d’anar a dormir. Quan llegiem contes, em feien preguntes, resoliem dubtes, apreniem a pensar que tot és possible a la imaginació, apreniem que la ficció i la realitat són coses diferents, contrastaven les seves vivències, eliminaven angoixes, sorgien curiositats i així, mica en mica, creixien.
Un dia i un altre i un altre, després de sopar, un bon conte, un pipí, un petó i…a dormir.
